Per finalitzar amb el nostre viatge a Berlin vos parlarem avui de l’excursió que férem a un camp de concentració. Abans, però, voldríem recomanar-vos que, si sou a Berlín, passeu per l’anomenat Denkmal für die ermoderten Juden Europas, o sia: monument als jueus europeus assassinats. El museu no és gran cosa, puix que són vídeos i àudios sobre un tema del qual hem sentit parlar fins a la sacietat; el que sí crida l’atenció és el lloc on es troba. Hi ha una plaça que és en la seua majoria un laberint de lloses en vertical que recorden un cementiri. A mesura que el vianant s’acosta al centre, una sensació de destarotament i d’inferioritat l’envaeix en adonar-se que la plaça descendeix i les pedres esdevenen gegants. Les lloses no es toquen en cap moment, cosa que, curiosament, augmenta la sensació d’haver-se ficat al bell mig d’un laberint. Si el visitant continua explorant, arribarà a la porta del museu de què vos parlàvem fa un moment. L’entrada és gratis, però precisament per això sol haver-hi llargues files. Si voleu, el podeu visitar com a preparatori al Sachsenhausen.
Sachsenhausen és (fou) un camp de concentració situat a Oranienburg (Brandenburg). Ja vos explicàrem quan anàrem a Hamburg que hi ha una companyia que organitza guies “gratis” (al final et demanen la voluntat). Aquesta companyia també opera a Berlín, així que decidírem reservar una visita guiada al camp de concentració. Aquesta vegada, però, era a pagament per qui volguera visitar el Sachsenhausen. Ho reservàrem per Internet des de casa, allà deia que la durada són 5 hores i que el punt de trobada i d’eixida és una famosa cafeteria estatunidenca amb la qual deuen tindre conveni (també era allà a Hamburg); tanmateix, del que no avisen al lloc web és del que ara mateix passem a referir-vos:
Un castellonenc 